El Govern de les Illes Balears, per mitjà del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, justifica la mesura assegurant que l'entrada en vigor, el passat 1 de juny, del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital, com a mesura de seguretat social, obliga a replantejar l'escenari de cobertura de rendes bàsiques, rendes socials i rendes d'inserció del conjunt de comunitats autònomes.
Vist com ha anat la negociació en altres territoris, com ara el País Basc, pel que fa a la gestió de la nova prestació, l’STEI Intersindical considera que es vulnera el que preveu l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en l’article 21, que estableix clarament que “els poders de les Illes Balears garantiran una renda mínima d’inserció en els termes que estableixi la llei”. Amb això, s’obre un procés recentralitzador de competències en la gestió de la nova prestació econòmica que, en interpretació del nostre Estatut, hauria de ser gestionat per les administracions insulars (és el cas de la renda mínima d’inserció encara en vigor) o autonòmica (renda social garantida).
L’STEI Intersindical denuncia aquesta recentralització de les prestacions econòmiques, que suposarà la nova retallada en la gestió de recursos públics de les administracions públiques pròpies. A més, el sindicat vol posar de relleu que aquesta prestació es gestionarà des de Madrid, a través de l’INSS i l’empresa Tragsa. L’STEI Intersindical demana que aquestes prestacions siguin gestionades per les administracions pròpies. El model colonial i amb gestió d’empresa que suposen aquests canvis pot suposar perdre llocs de feina públics a les Illes Balears.
