Els interins i la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)

En pocs mesos hi haurà una sentència del TJUE que haurà de respondre dues qüestions prejudicials plantejades per dos jutjats espanyols sobre, si una vegada constatat l'abús en la contractació de personal interí, seria adequat i coherent amb la Directiva 1999/70/CE transformar una relació estatutària temporal (sigui interina, eventual, de substitució, etc.) en una relació estatutària estable, ja sigui des de la denominació d'empleat fix o indefinit, amb la mateixa estabilitat en l'ocupació del lloc de feina que els empleats fixos comparables. El TJUE també haurà de respondre si, en cas que no sigui possible la conversió de la relació en una relació estable, estaria d'acord amb els objectius de la Directiva a condemnar l'Administració a l'abonament d'una indemnització equiparable a la de l'acomiadament improcedent.

Per tant, segons quina sigui la resolució judicial, potser que la situació jurídica i els drets del personal interí faci un canvi a millor de forma significativa. Amb tot, cal recordar que el TJUE només orientarà els tribunals estatals, però l'elecció de la sanció concreta li correspon a aquests.

Fins ara, el Govern espanyol, davant l'evident frau de llei en els contractes d'interinitat de més de tres anys de durada, havia donat com a resposta la convocatòria massiva d’oposicions, el mal anomenat “pacte d’estabilitat” signat el 2017 per CCOO, UGT i CSIF, un acord que no suposa la consolidació del personal temporal ni és cap garantia perquè l’administració no continuï amb el frau de llei. L’STEI INTERSINDICAL, com la resta de sindicats de l'estat espanyol que conformen la Confederació Intersindical, ha criticat reiteradament l’acord d’estabilització —del qual, recordem-ho, no n’era signant— i la convocatòria massiva d’oposicions, ja que posen en perill l’estabilitat laboral i familiar de milers de treballadors i treballadores públiques que podrien veure, després de sovint 15 o 20 anys treballant per a l’Administració, com ara amb unes circumstàncies personals força més complicades i amb més càrregues familiars, no tenen garantida la continuïtat en el lloc de feina.

Si finalment el TJUE determina que per complir amb la Directiva 1999/70/CE s'ha de donar estabilitat a la plantilla d'interins o eventuals, haurà de ser l’Estat espanyol qui posi els mitjans per solucionar-ho. En el cas del personal de les nostres dues corporacions, IMAS i Consell, les úniques figures fixes són la del funcionariat de carrera i la de laboral fix, i si el TJUE també determina que la convocatòria d’oposicions lliures no és la fórmula per solucionar el problema, quina opció queda per resoldre la qüestió? La Confederació Intersindical ja ha aportat la resposta fa temps, una proposta que l’STEI INTERSINDICAL ja va donar a conèixer als treballadors i treballadores del Consell de Mallorca i de l’IMAS en el seu butlletí especial número 3, dedicat al interins: aplicar el que preveu l’article 61.6 del TREBEP, que permet, de forma excepcional i en virtut de llei, l’accés a la funció pública per mèrits i únicament per una vegada fins que es regularitzi la situació amb la convocatòria de processos selectius cada tres anys.

I què caldria fer amb els processos selectius que ja estan convocats a hores d’ara? Entenem que no es poden paralitzar, primer de tot perquè encara no hi ha una sentència europea, i, segon, per respecte a les persones que en aquests moments s'hi troben immerses. Si la sentència finalment diu que és possible canviar la relació estatutària del personal interí o que cal habilitar amb caràcter d’urgència la llei que permetria als interins de llarga durada accedir a la funció pública de manera excepcional a través del concurs de mèrits que preveu l’EBEP per als funcionaris, el Govern haurà de trobar la fórmula que ho faci possible. Mentrestant, seria convenient que les administracions públiques fossin prudents i esperassin a veure què diu Europa abans de continuar convocant oposicions massives que, a la llarga, poden provocar que la solució del problema sigui encara més difícil.

Reclamam voluntat política i valentia per fer possible que la incorporació de nou personal a la funció pública sigui compatible amb el fet de poder protegir i donar estabilitat al personal que ha garantit la prestació dels serveis públics essencials durant dècades. L’STEI espera que la sentència del TJUE pugui resoldre aquesta situació de frau de llei que han hagut de patir i de la qual no en són responsables en absolut.

A banda d’això, i en funció del què digui Europa en relació amb els funcionaris, pel que fa al personal laboral que es pugui veure afectat per les oposicions i no continuïn treballant caldrà iniciar una reclamació judicial. Presentar demandes abans del cessament sense conèixer la sentència del TJUE ens pot dur a una situació sense marxa enrere, ja que fins ara les sentències actuals del TJUE no han estat gaire clares i les del Tribunal Suprem de vegades es contradiuen.

Per això, recomanam esperar que el TJUE es pronunciï, i, a partir d’aquí, iniciar amb responsabilitat les accions necessàries per assolir l’objectiu de la consolidació i l’estabilitat del personal interí i laboral temporal, postura que sempre ha mantingut l’STEI INTERSINDICAL. Un escenari plausible passa perquè els processos selectius ja convocats en el moment de presa de possessió dels aprovats no generin el cessament del personal interí de llarga durada.

El nostre sindicat anirà informant puntualment sobre l’avanç dels esdeveniments i no dubtarà a l’hora de posar en marxa la via judicial per consolidar el personal interí i laboral temporal tan bon punt vegi prou garanties per aconseguir-ho.

El bulletí, març-abril 2019