La conjuntura que vivim, marcada per una crisi sanitària sense precedents que visiblement conduirà també a una crisi socioeconòmica de dimensions extraordinàries, fa que enguany la data del Primer de Maig cobri un sentit nou i especialment rellevant.

El Primer de Maig és el dia de les persones treballadores, condició que abasta la immensa majoria de la població. Tots i totes patim i patirem les conseqüències que porta i portarà aquesta pandèmia global, que ha posat el sistema capitalista neoliberal en evidència, i que generarà uns índexs d’atur difícils de maquillar, amb els greuges derivats cap a la classe treballadora, que, un cop més, serà la més perjudicada si no s’emprenen mesures polítiques valentes i innovadores que impedeixin el patiment d’una majoria de la població.

És evident que l’epidèmia de coronavirus està generant una crisi sanitària que, sense dubte, està tenint un fort impacte en altres aspectes com el laboral, l’econòmic i el social. El problema és que correm el risc de que les conseqüències d’aquesta crisi les acabin pagant, com sempre, els col·lectius més vulnerables i la classe treballadora en el seu conjunt. És per això que exigim dels poders públics que, en aplicació del criteri de l’interès general, s’extremin les mesures de protecció cap a la majoria social.

Pel que fa a la vesant sanitària, caldrà estar a allò que determinin les administracions sanitàries per minimitzar la propagació de la malaltia i, en tot cas, dotar de recursos suficients al nostre sistema sanitari per garantir l’atenció sanitària de la població, tant, preventiva com assistencial. Afortunadament, malgrat els intents del neoliberalisme per liquidar la sanitat pública, seguim tenint un excel·lent sistema sanitari públic i el que és més important, els equips humans que hi treballen que, amb la seva professionalitat i vocació de servei públic, estan demostrant que es pot superar qualsevol circumstància adversa. Des d’aquí el nostre agraïment i reconeixement per la seua tasca anònima.

Per altra banda, cal incidir en les repercussions de l’epidèmia a l’àmbit laboral. És clar que als centres de treball s’hauran d’aplicar mesures preventives fomentant el teletreball i en aquells supòsits que no sigui possible, la protecció dels treballadors i treballadores amb mesures especials d’higiene personal i dels centres de treball. No obstant això, seran inevitables els contagis i els aïllaments preventius dels contactes; per la qual cosa, s’ha de garantir per part dels poders públics, que en aquestes situacions d’incapacitat temporal o de quarantena els treballadors i treballadores han de mantenir el seu lloc de treball i els seus drets retributius íntegres, excloent qualsevol possibilitat de que puguin ser acomiadats al·legant absentisme laboral i qualificant aquestes situacions com a d’incapacitat temporal per contingències professionals.

L’STEI Intersindical ja va advertir el novembre que la Llei de pressuposts balear no preveia l’increment pactat en un acord estatal de 2018. L’Administració fa embulls amb la manera de presentar les dades i obvia el 5 % de retallada que continua vigent i la congelació del període 2011-15.

Ahir, la Conselleria d’Hisenda va fer servir la petició de convocar una Mesa d’Empleats Públics registrada per UGT i l’STEI Intersindical per comprar temps i amagar la seva falta de previsió rere filtracions econòmiques esbiaixades. Ho explicam cronològicament.

El II Acuerdo para la mejora del empleo público, signat a Madrid l’any 2018 pel Ministeri d’Administracions Públiques i els sindicats espanyols UGT, CCOO i CSIF, ja preveu l’increment mínim del 2 % en les retribucions del personal empleat públic per al 2020. Per això, el mes de novembre, quan va constatar que la Conselleria d’Hisenda no havia previst aquesta pujada en el Projecte de llei de pressuposts, l’STEI Intersindical va denunciar aquesta situació, i va instar el Govern i el Parlament a corregir aquesta manca de previsió.

Ara, un mes després que el Consell de Ministres hagi aprovat el Reial decret llei que dona cobertura legal al 2 % pactat el 2018, el problema esclata a les mans de la Conselleria d’Hisenda més poc previsora que hem conegut. El Govern està obligat a aplicar l’increment del 2 % al personal empleat públic i docent de la concertada però fa servir la seva falta de previsió com a excusa per no aplicar-lo. És la primera vegada que qüestiona un increment retributiu amb rang de llei estatal.

L’STEI Intersindical remarca que el 2010 es va retallar en un 5 % el sou del personal empleat públic (retallada que encara no s’ha revertit), i que durant el període 2011-2015 es varen congelar les retribucions. Per això, no podem acceptar de cap manera les filtracions esbiaixades i tendencioses sobre el període 2015-19. Quan mescla la carrera professional —un dret regulat des del període 2003-2007, que va estar anys sense aplicar-se, que només està garantit per als funcionaris de carrera i personal laboral fix i que no s’aplica al personal docent— amb l’increment retributiu i fa el tall l’any 2015, el Govern segueix la senda de la mala fe que intuírem a la Mesa d’ahir dimarts i, per tapar la seva mala gestió, enfronta la resta de la ciutadania amb el personal empleat públic.

El Govern balear encara no ha explicat quins comptes fa amb relació a l'increment del 2 % de les retribucions que marca el Reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres el 22 de gener.

L'STEI Intersindical ha demanat al Govern que convoqui una sessió de la Mesa de Negociació dels Empleats Públics perquè expliqui com fa comptes aplicar aquest increment.

Ara que farà tres setmanes que el BOE va publicar el Reial decret llei que estableix l'increment del 2 % de les retribucions del personal empleat públic, cal recordar que la Llei de pressuposts de la CAIB per al 2020 inclou una disposició addicional que estableix que un Acord del Consell de Govern podrà limitar aquest increment. L'STEI Intersindical ja va intentar en aquell moment que aquesta disposició desaparegués de la Llei en el tràmit parlamentari, però la majoria de grups no hi va estar d'acord.

És per això que l'STEI Intersindical fa responsables els grups parlamentaris que donen suport al Govern de la incertesa en què ens trobam ara. El Consell de Govern a hores d'ara tampoc no ha adoptat aquest acord i, mentrestant, el personal empleat públic i docent de la concertada de les Illes Balears continua amb les retribucions del 2019.

El Govern ha de posar fil a l'agulla.